Dodo: vist i no vist

El dodo (Raphus cucullatus) va ser un ocell endèmic de l’illa de Maurici. Dic que va ser perquè ara és una espècie extingida. Era de mida similar a un gall dindi, amb un bec prominent i unes ales menudes. S’alimentava de fruites i llavors i construïa els nius a terra. Tot i ser un ocell no podia volar. Entre els anys 1662 i el 1693  va desaparèixer per complet i amb el pas del temps s’ha convertit en símbol de l’extinció de les espècies provocada pels humans.

Per descobrir perquè es va extingir ens hem de remuntar a l’any 1598, quan els holandesos van arribar a la deshabitada illa de Maurici i s’hi van establir, sense sospitar tots els canvis que provocarien en l’ecologia de l’illa.

dodo2

Il·lustració de dodo

L’inici de la fi: la seva extinció

Així doncs, amb els nous habitants es va acabar la tranquil·litat dels dodos, que fins llavors no tenien depredadors. Una teoria sosté que els holandesos van caçar tants dodos per menjar que van fer-los desaparèixer, però aquesta hipòtesi no quadra. Per una banda a l’illa només hi habitaven unes 50 persones i per l’altra, sembla ser que la carn de dodo no era gaire gustosa.

Llavors, què els va portar a l’extinció?  La resposta la trobem en les rates, cabres, porcs, gats i gossos que van desembarcar amb els holandesos. Al no trobar competència es van convertir en depredadors de diferents espècies, entre les quals, el dodo. Se’ls menjaven els ous, les cries, els prenien l’aliment… La convivència entre dodos i humans va durar menys de 100 anys.

De l’oblit a la fama

El record del dodo es va anar esvaint, i hauria restat en l’oblit si no fos per un exemplar conservat al Museu d’Història Natural d’Oxford. L’atzar o el destí van portar a Lewis Carrol, autor d’Alícia al país de les Meravelles, a freqüentar aquest museu. Va quedar tan fascinat per l’exemplar de dodo que, quan va escriure la novel·la, el va reviure en un dels personatges. Si feu memòria potser el recordareu!

vintage-1793195_960_720

Il·lustració en què es veu al dodo parlant amb Alícia, de la novel·la Alícia al país de les meravelles

El llibre es va publicar l’any 1865, en el mateix moment en què un equip de científics, inspirats per la monografia Dodo and its kindred, van descobrir un gran nombre d’ossos de dodo a Mare aux Songes, un pantà ubicat al sud-est de l’illa de Maurici. Aquesta troballa va aportar moltíssim material per estudiar l’espècie i va revifar l’interès vers aquest peculiar ocell.

Nous descobriments

Per acabar us deixo el següent fragment del documental David Attenborough’s Natural History Museum Alive,  on es mostra la imatge que tindria el dodo segons les noves aportacions científiques. Fins fa poc, molta de la informació que es tenia del dodo procedia del testimoni dels mariners i sovint era dubtosa o contradictòria. Tanmateix, les tècniques d’anàlisi actuals, han aportat noves dades sobre la seva biologia i els seus hàbits i la imatge del dodo s’ha anat precisant.

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s