La meva família i altres animals, de Gerald Durrell

Feia temps que tenia pendent llegir-me La meva família i altres animals i l’espera ha valgut la pena. Publicada l’any 1956, és la novel·la més famosa de Gerald Durrell, escriptor, naturalista i divulgador. Tot i ser autor de més de 30 llibres, la seva veritable vocació no era l’escriptura sinó els animals i la seva conservació. Continua llegint

Anuncis

Dodo: vist i no vist

El dodo (Raphus cucullatus) va ser un ocell endèmic de l’illa de Maurici. Dic que va ser perquè ara és una espècie extingida. Era de mida similar a un gall dindi, amb un bec prominent i unes ales menudes. S’alimentava de fruites i llavors i construïa els nius a terra. Tot i ser un ocell no podia volar. Entre els anys 1662 i el 1693  va desaparèixer per complet i amb el pas del temps s’ha convertit en símbol de l’extinció de les espècies provocada pels humans. Continua llegint

Espiant el món salvatge

Observar la natura és un plaer per tots els sentits. La diversitat d’olors, de sons, notar el fred a la pell…produeix una sensació de benestar de valor incalculable. Sense oblidar-nos de la vista. Fixar la mirada en l’horitzó, esguardant l’infinit, o bé enfocar el més petit dels insectes, els seus moviments, la forma dels seus ulls o la fragilitat de les seves ales. Jo m’hi podria passar hores. Però a vegades no és possible.

Per sort, he descobert una pàgina web Continua llegint

El secret de l’Unicorn: els narvals

Els unicorns, sers mitològics amb cos de cavall i una llarga banya al front no han existit mai, però últimament els veig per tot arreu. En samarretes, pijames, fins i tot en sabatilles d’estar per casa! Sembla com si hi hagués un complot per fer presents aquestes criatures a les nostres vides. A mi personalment no m’entusiasmen gaire, però si que m’agraden uns animals que se’ls poden assemblar. Continua llegint

Fer-se un nom

El Mola mola, més conegut com a peix lluna, és el peix teleosti més gran que existeix, pot arribar a mesurar 3 metres i pesar més d’una tona. Neda a diferents profunditats i es mou molt per la columna d’aigua.  A la primavera i a l’estiu és fàcil veure’l surant sobre la superfície del mar, com si estigues prenent el sol; la seva aleta es pot confondre en un primer moment amb la d’un tauró. A nivell mundial es considera amenaçat, segons la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) i la seva principal amenaça és la pesca accidental.

Avui no em vull estendre parlant d’aquest fascinant peix sinó que em vull centrar en el seu nom. Perquè em refereixo a aquest animal com a Mola mola? Continua llegint

7 curiositats que potser desconeixies de la Posidònia

Gambes, palaies, pops, sardines… si ens pregunten per la vida marina ens venen mil imatges al cap però probablement no pensaríem en la Posidonia Oceanica. Tanmateix, és l’estrella del Mediterrani, ha format part de la nostra història i és clau per a moltíssims organismes que troben en ella refugi o aliment. A continuació us explico 7 curiositats que potser desconeixíeu sobre la Posidònia. Continua llegint

Amb llum pròpia

Ahir vaig veure una cuca de llum. La visió d’aquest insecte em va transportar als estius de la meva infància, quan a les nits, havent sopat, anava amb la meva mare a veure si en trobàvem a la vora dels camins. Els dies en que teníem sort podíem gaudir de l’espectacle d’observar com un animal tan diminut es movia lentament, entremig de les fulles, tot traginant el seu llumet a la cua, il·luminant-lo enmig de tanta foscor. Continua llegint