Fer-se un nom

El Mola mola, més conegut com a peix lluna, és el peix teleosti més gran que existeix, pot arribar a mesurar 3 metres i pesar més d’una tona. Neda a diferents profunditats i es mou molt per la columna d’aigua.  A la primavera i a l’estiu és fàcil veure’l surant sobre la superfície del mar, com si estigues prenent el sol; la seva aleta es pot confondre en un primer moment amb la d’un tauró. A nivell mundial es considera amenaçat, segons la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) i la seva principal amenaça és la pesca accidental.

Avui no em vull estendre parlant d’aquest fascinant peix sinó que em vull centrar en el seu nom. Perquè em refereixo a aquest animal com a Mola mola?

Anuncis

Els Cousteau tornen al cinema

Aquest passat 15 de juny s’ha estrenat el documental Wonders of the Sea, un recorregut per diferents ecosistemes marins, que ens presenta la seva bellesa, la singularitat de les espècies que hi viuen i fa un clam per la seva conservació.

He de confessar que a mi

7 curiositats que potser desconeixies de la Posidònia

Gambes, palaies, pops, sardines… si ens pregunten per la vida marina ens venen mil imatges al cap però probablement no pensaríem en la Posidonia Oceanica. Tanmateix, és l’estrella del Mediterrani, ha format part de la nostra història i és clau per a moltíssims organismes que troben en ella refugi o aliment. A continuació us explico 7 curiositats que potser desconeixíeu sobre la Posidònia.

Amb llum pròpia

Ahir vaig veure una cuca de llum. La visió d’aquest insecte em va transportar als estius de la meva infància, quan a les nits, havent sopat, anava amb la meva mare a veure si en trobàvem a la vora dels camins. Els dies en que teníem sort podíem gaudir de l’espectacle d’observar com un animal tan diminut es movia lentament, entremig de les fulles, tot traginant el seu llumet a la cua, il·luminant-lo enmig de tanta foscor.

L’art de la invisibilitat

Heu somiat mai en poder ser invisibles? La literatura i el cinema han utilitzat sovint el recurs de la invisibilitat com a argument i és que a alguns els fascina imaginar que poden ser invisibles als ulls dels altres. David Copperfield, un dels il·lusionistes més famosos del món ho sap i en un dels seus espectacles, el Lucky 13, aconseguia fer desaparèixer a 13 persones del públic. El truc, que havia estat realitzat durant més de 15 anys sense cap incident va veure la seva fi quan, un desafortunat dia, un dels escollits per desaparèixer va caure i es va dislocar l’espatlla, provocant-li greus conseqüències.

El fons del mar, tot un món per descobrir

El 20 de juliol de l’any 1969 la humanitat va arribar per primera vegada a la Lluna. Van ser més de 4 dies de viatge a bord de l’Apollo 11, fins que per fi, l’equip d’astronautes va aterrar a la Lluna, al punt anomenat el Mar de la Tranquil·litat. Després de posar el seu peu a la superfície lunar, i amb tot el món expectant, Armstrong va pronunciar la famosa frase: un petit pas per l’home, un gran pas per la humanitat. Llavors van començar els treballs de camp, les fotografies i vídeos que més tard haurien de ser estudiats a la Terra. Una vegada van tenir tot el material necessari van tornar a emprendre el seu viatge cap al planeta blau. El mòdul de comandament i servei,com altres parts de la nau, van anar a parar al mar.

Què tenen en comú els tomàquets i les cotorres d’Argentina?

Pa amb tomàquet, samfaina, gaspatxo…costa imaginar la nostra dieta sense aquests plats tan populars. Podríem pensar que el tomàquet ha estat sempre entre nosaltres però no és així. El tomàquet és una espècie exòtica, provinent d’Amèrica del Sud. Com les patates, provinents de la regió andina i base de les truites de patates, les famoses braves o les patates al caliu.

Aquestes plantes van arribar fa molts anys a casa nostra, són espècies exòtiques. S’han adaptat bé al nou territori i s’hi han establert, esdevenint una font d’aliment per a moltes persones i passant a formar part de la nostra cultura.

Varietat de tomàquets

Tot faria pensar doncs, que l’arribada de noves espècies és positiva per a tothom, però la realitat és més complexa.