La meva família i altres animals, de Gerald Durrell

Feia temps que tenia pendent llegir-me La meva família i altres animals i l’espera ha valgut la pena. Publicada l’any 1956, és la novel·la més famosa de Gerald Durrell, escriptor, naturalista i divulgador. Tot i ser autor de més de 30 llibres, la seva veritable vocació no era l’escriptura sinó els animals i la seva conservació.

 

Qui va ser Gerald Durrell?

Des de ben petit es va sentir atret pels animals, passió que va desenvolupar amb els anys i mantenir al llarg de tota la seva vida. Va tenir la gran sort de participar en nombroses expedicions arreu del món, treballant per aconseguir animals per proveir als zoològics. Amb els anys i l’experiència va tornar-se molt crític amb la funció dels zoos i la seva manera de fer. Per a ell, els zoològics havien de ser centres dedicats a la conservació i recuperació d’espècies en perill d’extinció i no simples aparadors d’animals exòtics.

Amb el temps va pensar que si tingués el seu propi zoològic podria gestionar-lo segons el seu criteri i centrar-se en la conservació de les espècies. Tanmateix, no disposava de prou diners per finançar els seus projectes. El seu germà gran, escriptor, va ser qui el va animar a escriure per aconseguir els ingressos que necessitava. Els seus llibres van resultar ser un èxit,  tant, que amb els beneficis va poder finançar noves campanyes i projectes de conservació. El somni d’aixecar el seu propi zoològic va anar prenent forma.

L’any 1958 va fundar el Jersey Zoological Park, l’actual Durrell Wildlife Park , un centre ubicat a l’illa de Jersey, a Anglaterra i va seguir participant en campanyes per proveir el centre d’espècies amenaçades. Va morir l’any 1995 després de dedicar tota la seva vida a la conservació i a la divulgació.

 

Observar la natura amb ulls d’infant

La novel·la, autobiogràfica, descriu les vivències de l’excèntrica família Durrell a l’illa grega de Corfú, on hi van passar 5 anys inoblidables.

Cansats de la grisor d’Anglaterra, en Gerald Durrell, acompanyat pels seus 3 germans, la seva mare i el seu inseparable gos, decideixen establir-se a la lluminosa illa de Corfú. L’illa resulta ser un camp d’aprenentatge per l’inquiet Gerald. En ella creix el seu interès per la zoologia i tot el que tingui a veure amb el món natural. Empès pel seu esperit curiós va descobrint i descobrint-nos la flora i fauna de Corfú, a través de descripcions apassionades i precises.

En el transcurs del llibre anem coneixent el singular caràcter de tots els membres de la família, de professors estrafolaris, d’amistats bohèmies i de veïns que semblen vinguts de temps passats. La barreja de tots aquests personatges resulta un còctel explosiu d’humor i aventures que us arrencaran més d’un somriure.

Si com a mi us ha atrapat, tinc una bona notícia: el llibre forma part d’una trilogia, així que podreu seguir compartint bons moments amb en Gerald i la seva família.

La meva família i altres animals, de Gerald Durrell. Editorial Labutxaca. Traducció de Josep Julià Ballbé. 336 pàgines.

 

Perquè us la recomano?

Remarco no només la fluïdesa i senzillesa amb què s’hi descriu la biodiversitat de Corfú, sinó també la sensació de llibertat i de calma que transmet la vida senzilla, compartida amb la família i amistats, en aquest entorn idíl·lic.

El llibre traspua la passió per la biodiversitat d’en Durrell, la set de conèixer i la inquietud per descobrir el petit univers que el rodeja. Destaca el sentit de l’humor amb què s’expliquen les peripècies que viu la família, que tot i tenir personalitats tan marcadament diferenciades es complementen.

De la meva família i altres animals em quedo amb la possibilitat d’aprendre de l’entorn més proper. I és que al mateix jardí de casa, si parem atenció, podem gaudir dels petits grans espectacles que ens brinda cada dia la naturalesa.