La meva experiència a Benvinguts a pagès

El cap de setmana passat vaig tenir l’oportunitat de gaudir de “Benvinguts a Pagès”, una proposta organitzada per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’apropar productors i consumidors. Un cap de setmana farcit d’activitats que permet endinsar-se, per unes hores, en la feina de pagesos i ramaders per descobrir de primera mà el seu dia a dia

I d’entre les propostes que tenia a la vora hi havia la de visitar Mel Dolz, una petita explotació d’abelles. Així que ens vam inscriure i el diumenge, després de dinar, vam agafar les bicicletes i ens vam dirigir, entre oliveres i avellaners, a descobrir els secrets de la producció de la mel. Vam arribar en una nau enmig del camp, on ja ens esperava l’Eduard Dolz, emprenedor i apicultor, responsable de l’explotació de més de 600 arnes. 

Els secrets de l’apicultura

L’Eduard Dolz prové d’un camp professional completament allunyat de les abelles. Però, com a molts d’altres, la crisi del 2008 el va afectar de ple i la seva vida va fer un gir de 360º. Va passar de treballar 8 hores tancat en una oficina a viure del camp, conèixer les floracions dels arbres i moure’s per tot Catalunya transportant abelles. 

Amb passió i entusiasme ens va explicar els seus inicis en el món de l’apicultura i com es va enamorar d’aquest ofici, amb els reptes, les satisfaccions i també les dificultats que s’ha anat trobant pel camí. Ens va mostrar la complexitat de treballar amb aquests insectes i els seus ritmes fascinants, la importància del fumador per evitar picades, la duresa de la transhumància i com, a través de l’apicultura, apicultors i abelles estableixen una relació de respecte i benefici mutu.

Ens va detallar tots els productes que poden donar les abelles: la mel, per suposat, però també el pol·len, la cera, la gelea real o la pròpolis. I també del seu paper clau en els ecosistemes, com a pol·linitzadores. Per acabar, també vam veure la part més comercial de l’ofici. Com funciona un extractor de mel, com s’envasa i etiqueta, a punt per a la seva distribució i venda i la gran competència que hi ha al mercat.  

Consum conscient

En finalitzar la visita vam comprar un parell de pots de mel, d’alzina i de taronger. Ara, cada vegada que agafo una cullerada de mel, valoro molt més tot l’esforç que hi ha al darrere per aconseguir-la. I us ben asseguro que la trobo molt i molt més bona. Penso que és molt important conèixer l’origen del que mengem per poder tenir un consum més conscient, més crític i més responsable amb l’entorn. I qui sap si parant més atenció al que consumim descobrim grans tresors, com el de tenir un productor de mel boníssima a pocs quilòmetres de casa. 

Espiant el món salvatge

Observar la natura és un plaer per tots els sentits. La diversitat d’olors, de sons, notar el fred a la pell…produeix una sensació de benestar de valor incalculable. Sense oblidar-nos de la vista. Fixar la mirada en l’horitzó, esguardant l’infinit, o bé enfocar el més petit dels insectes, els seus moviments, la forma dels seus ulls o la fragilitat de les seves ales. Jo m’hi podria passar hores. Però a vegades no és possible.

Per sort, he descobert una pàgina web Continua llegint

Amb llum pròpia

Ahir vaig veure una cuca de llum. La visió d’aquest insecte em va transportar als estius de la meva infància, quan a les nits, havent sopat, anava amb la meva mare a veure si en trobàvem a la vora dels camins. Els dies en que teníem sort podíem gaudir de l’espectacle d’observar com un animal tan diminut es movia lentament, entremig de les fulles, tot traginant el seu llumet a la cua, il·luminant-lo enmig de tanta foscor. Continua llegint

L’art de la invisibilitat

Heu somiat mai en poder ser invisibles? La literatura i el cinema han utilitzat sovint el recurs de la invisibilitat com a argument i és que a alguns els fascina imaginar que poden ser invisibles als ulls dels altres. David Copperfield, un dels il·lusionistes més famosos del món ho sap i en un dels seus espectacles, el Lucky 13, aconseguia fer desaparèixer a 13 persones del públic. El truc, que havia estat realitzat durant més de 15 anys sense cap incident va veure la seva fi quan, un desafortunat dia, un dels escollits per desaparèixer va caure i es va dislocar l’espatlla, provocant-li greus conseqüències. Continua llegint