Aquest proper diumenge farà 30 anys d’una de les catàstrofes ecològiques més recordades de la història. La nit del 23 de març de 1989 l’Exxon Valdez, un petroler de 300 metres de llarg, salpava del moll de Valdez, Alaska, en direcció a Long Beach, Califòrnia, per transportar més de 41.000 tones de petroli. Era primavera i la calor havia fet que grans blocs de gel envaïssin la ruta traçada. Així doncs, a la matinada del 24 de març el capità va decidir desviar-se de la ruta original per esquivar el gel.
La maniobra es preveia senzilla i en poc temps s’havia de reprendre el rumb però un cúmul de circumstàncies desafortunades, com ara que el pilot automàtic no es va desactivar, sumades a diferents negligències, començant per l’estat d’embriaguesa del capità, passant pel gran cansament de la tripulació, que acumulava masses hores de feina, van impedir-ho. Finalment el vaixell va xocar contra el Bligh Reef al nord de Prince William Sound. L’impacte va ser tan gran que va destrossar la nau. El petroli va començar a fluir, tenyint de negre les cristal·lines aigües.
Imatge aèria de l’Exxon Valdez on s’observa el vessament de petroli. Cortesia d’ Exxon Valdez Oil Spill Trustee Council.
La resposta a l’accident
Teòricament hi havia preparada una estratègia per si una situació d’emergència com aquesta es donava, però la realitat va ser una altra. El pla d’emergència va resultar ser un desastre, el material per dur a terme la contenció del fuel estava obsolet i els recursos per donar a resposta a un accident d’aquestes magnituds eren insuficients. Tot el que podia sortir al revés ho va fer. Hores després de l’accident encara no s’havia actuat. L’esclat d’una intensa tempesta, acompanyada de forts vents, va ajudar a dispersar encara més el petroli, distribuint-lo fins a la costa.
Finalment van començar les tasques de contenció i neteja però el mal ja estava fet. El petroli es va arribar escampar més de 700 km, provocant greus conseqüències tant a nivell ecològic com a nivell social.
Greus conseqüències pel medi
Us imagineu banyar-vos en una piscina plena de petroli? Això és el que passa després d’un vessament. Als animals ningú els avisa i de sobte es troben immersos en una massa de líquid tòxic. Milers d’animals van morir a l’instant: mamífers, peixos, crustacis i fins i tot líquens i algues.
Au marina afectada per petroli. Cortesia d’ Exxon Valdez Oil Spill Trustee Council.
Els fums del fuel causen danys cerebrals, estrès i desorientació; el contacte amb l’oli fa que les aus perdin la capa impermeable que les permet aïllar-se del fred i acaben patint hipotèrmia, arribant en molts casos a la mort. Els efectes d’aquests accidents es poden veure al moment però malauradament s’ha comprovat que s’allarguen molt més enllà en el temps.
La vida dels habitants de la zona també es va truncar aquella matinada de 1989. Gran part de la població depenia directa o indirectament del mar i els seus recursos naturals, i han tardat molts anys a recuperar la seva activitat, basada principalment en la pesca i el turisme.
N’hem après la lliçó?
Si bé des d’aquest llunyà 24 de març fins a dia d’avui hi ha hagut molts més vessaments com el BP Deepwater horizon, el Prestige o el Sheng Neng, per esmentar-ne només alguns, el nombre d’accidents petroliers ha disminuït i també ho han fet els litres de petroli abocats al mar.
Gràcies a dades del web Our World in data podem observar com els vessaments de petroli han disminuït en els últims anys. CC-BY-SA Max Roser.
L’accident va servir per revisar les polítiques de prevenció, la gestió dels accidents i els protocols de neteja però també va ser útil per prendre consciència de l’elevat cost que pot tenir qualsevol vessament de petroli al fràgil ecosistema marí. El risc zero no existeix. No trobeu que el preu a pagar per qualsevol vessament és massa alt?
La bio és bella 