Gambes, palaies, pops, sardines… si ens pregunten per la vida marina ens venen mil imatges al cap però probablement no pensaríem en la Posidonia Oceanica. Tanmateix, és l’estrella del Mediterrani, ha format part de la nostra història i és clau per a moltíssims organismes que troben en ella refugi o aliment. A continuació us explico 7 curiositats que potser desconeixíeu sobre la Posidònia.
1 És una planta
Tot i viure al fons del mar la Posidònia no és una alga sinó una planta, amb les seves arrels, tija, flors i fulles. Forma part del grup de les fanerògames marines, plantes que s’han adaptat a la vida al mar. Fins i tot fa fruits, que es poden observar vora la tardor, i que recorden a les olives, però no us les mengeu que no hi tenen res a veure! En tot el món hi ha més de 50 espècies de fanerògames marines, 5 de les quals es poden trobar al mar Mediterrani.
2 No és brossa, són fulles
Les fulles de la posidònia són allargades, de 20 a 100 centímetres i d’un color verd ben viu. A la tardor els temporals arrenquen les fulles mortes de la planta i les corrents les van arrossegant fins a la costa. A l’hivern és freqüent veure restes de fulles a la vora del mar, però de la mateixa manera que no ens molesten les fulles caigudes de la Fageda d’en Jordà, les fulles de posidònia a la platja tampoc ens haurien de molestar, tot el contrari, doncs la seva presència protegeix la costa de l’erosió i ens indica que ben a prop, sota l’aigua, hi ha prats de posidònia, senyal que la qualitat de les aigües és bona.
3 Posidònia de quin oceà?
És endèmica del Mediterrani, així que per molt que es digui oceànica només habita en aquest mar, entre els 30 i 40 metres. La profunditat a la que es trobi dependrà de la transparència de l’aigua, però mai la trobarem on no arribi la llum ja que com a bona planta que és necessita la llum del sol per fer la fotosíntesi.
4 Pilotes marines
Heu vist mai les boles de la fotografia a les platges? Us havíeu preguntat què eren? Són restes de fibres de Posidònia, que es van acumulant i arrodonint, com els còdols en els rius, fins que acaben formant aquesta espècie de pilotes.
5 Multiusos
Ara s’ha perdut però antigament s’havia utilitzat amb fins medicinals o com a material de construcció, d’adob o per fer el jaç al bestiar, substituint la palla. Fins i tot per a omplir els coixins i els matalassos, ja que aconseguia foragitar les xinxes. Un altre ús que se li havia donat era el d’embolicar el vidre per tal que no es trenqués al transportar-lo, fet que li va donar el nom de l’alga dels vidriers.
6 Paper clau al fons del mar
Aquestes plantes viuen formant uns extensos prats, anomenats praderies de posidònia o alguers, que entapissen el fons del mar i generen grans quantitats d’oxigen. Gràcies a les seves arrels, ajuden a fixar la sorra i estabilitzen els fons. A més a més, són l’hàbitat de moltes espècies que utilitzen les fulles per amagar-se, com a superfície per créixer o per a posar-hi els ous. També són una bona font d’aliment per alguns herbívors; si us fixeu bé en les fulles potser hi trobareu unes mossegadetes, que poden ser d’eriçó, de crustacis o d’algun peix amb gana.
7 Una vida complicada
Tots aquests beneficis que aporta a l’ecosistema marí poden veure’s estroncats ja que els prats de posidònia estan, malauradament, en regressió. La contaminació, els fondejos de vaixells, les espècies invasores o la pesca d’arrossegament, són només algunes de les amenaces a les que s’han d’enfrontar aquests ecosistemes marins. Hi ha diferents maneres de lluitar per afavorir la seva conservació, des de mantenir el mar ben net i anar amb molta cura al bussejar, fins a aplicar polítiques i normatives que permetin la seva protecció com pot ser la prohibició de fondejar sobre aquestes praderies.
La propera vegada que vegeu restes d’aquesta planta a la platja, espero que no us molesti trobar-la, sinó que penseu en la gran sort que tenim de tenir-la a casa nostra.
La bio és bella 