L’art de la invisibilitat

Heu somiat mai en poder ser invisibles? La literatura i el cinema han utilitzat sovint el recurs de la invisibilitat com a argument i és que a alguns els fascina imaginar que poden ser invisibles als ulls dels altres. David Copperfield, un dels il·lusionistes més famosos del món ho sap i en un dels seus espectacles, el Lucky 13, aconseguia fer desaparèixer a 13 persones del públic. El truc, que havia estat realitzat durant més de 15 anys sense cap incident va veure la seva fi quan, un desafortunat dia, un dels escollits per desaparèixer va caure i es va dislocar l’espatlla, provocant-li greus conseqüències.

Aquest passat abril, a causa del judici obert amb el participant lesionat,  Copperfield va haver de revelar el secret d’aquesta il·lusió i la màgia es va esfondrar. No seré jo qui us el desvetlli però si que us revelaré els mecanismes que utilitzen alguns animals per desaparèixer. No és altre que l’art del camuflatge, la forma més emprada pels animals per fer-se invisibles a ulls d’altres i gràcies a la qual es confonen amb l’entorn per passar desapercebuts. De fet, no és qüestió de màgia sinó de selecció natural, si el “truc” falla hi poden deixar la vida.

Els motius que empenyen a algunes espècies a voler fer-se invisibles possiblement no són els mateixos que ens motivarien a nosaltres sinó que responen a necessitats bastant primàries que es poden resumir en menjar i no ser menjats. Per tant, el camuflatge resulta ser una molt bona adaptació al medi i es podrà traduir en una major supervivència. Imagineu que un animal té gana i vol aconseguir aliment. Si s’apropa a la seva presa aquesta es pot espantar i marxarà, deixant al depredador sense dinar. Però si la presa no detecta al depredador, aquest es podrà apropar lentament, sense donar-li temps per a fugir i d’aquesta manera el depredador aconseguirà el seu objectiu d’omplir-se la panxa. Posem-nos ara en el lloc de la presa, el camuflatge també pot servir-li per amagar-se dels depredadors, i és que si no et veuen serà més difícil que se’t mengin, per molt afamat que estigui el depredador, per tant, més probabilitats de seguir amb vida. O no és més fàcil que mengeu xocolata quan la teniu a la vista?

 

gecko

Aquest Gecko presenta taques que recorden als líquens per tal de camuflar-se millor en els arbres.

De la mateixa manera que no hi ha una única manera de viure la vida,  no hi ha una única manera de camuflar-se,  i els organismes presenten el camuflatge que més els convé en funció de les seves necessitats. Tal i com descriuren  M. Stevens i S. Merilaita en l’article Animal camouflage: current issues and new perspectives, el terme camuflatge engloba diferents formes usades per a ocultar-se visualment. Algunes de les més importants s’associen dins el terme Cripsi, que es refereix a totes aquelles estratègies usades per no ser detectats com poden ser presentar colors semblants a l’entorn, coloracions disruptives o bé presentar un cos transparent entre d’altres.

Una altra forma de camuflatge és l’anomenada Masquerade (farsa) on el que s’aconsegueix és impedir que l’animal sigui reconegut, és a dir, el depredador veurà l’animal però no el trobarà interessant, ja sigui perquè en comptes d’un animal sembla una fulla o algun altre objecte que sembli poc o gens apetitós.

insecte_pal2

L’insecte pal pren l’aparença de branca i d’aquesta manera costa molt de diferenciar de l’entorn.

Ens observen

Si parlem de camuflatge hem de parlar del camaleó, l’animal estrella en l’art del camuflatge. Tot i que no totes les espècies de camaleó presenten aquesta habilitat, n’hi ha que aconsegueixen canviar de color per assemblar-se al màxim a l’entorn, no pas per art de màgia sinó gràcies a la reordenació d’uns cristalls que tenen en unes cèl·lules especialitzades de la seva pell. Un altre animal que triomfa en l’art del camuflatge és la sèpia, que no només canvia de color gràcies a uns òrgans anomenats cromatòfors sinó que també pot canviar de textura per assemblar-se al màxim a l’entorn i d’aquesta manera passar més desapercebuda.

Altres animals presenten diferent coloració en funció de l’època de l’any, com és el cas de la perdiu blanca del Pirineu, la qual canvia el plomatge dos cops l’any, sent completament blanca els mesos de novembre a març i de color marró-gris, la resta de mesos. Així, quan el Pirineu està ben cobert de neu la perdiu es camufla entre la blancor dels prats nevats i quan el bon temps desfà la neu deixant veure de nou els camps les perdius també estaran camuflades.

Aquests són només uns quants exemples, hi ha moltíssims més animals que presenten camuflatge, obriu bé els ulls al que us envolta, qui sap si en descobrireu algun ben a prop vostre!

 

bitxo_estiu

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s